tu y yo somos tres por ferran monegal
Des que la van fer fora de males maneres d’OT (TVE-1)OT , on ensenyava alstriunfitos l’art de saber estar en escena i de saber interpretar, a casa sentim una simpatia molt gran per Itziar Castro. Ara, en la quarta temporada de Vis a vis (Fox), veiem que els guionistes ja li donen paper, ja li escriuen escenes, ja li donen protagonisme, entitat interpretativa. Ho celebrem enormement. Una gran actriu com ella, sense paper, és malgastar-la totalment. En el capítol 2, hi ha un moment en què ella, interpretant la tremenda i brutal reclusa Goya, té un punt de catarsi personal molt intensa. Els explica a les seves companyes que tota la mala llet que en la seva ànima es concentra, tota la seva violència, li ve de petita, quan la seva mare l’inflava a cops, cada dia, i li deia que només era una repugnant bola de greix. ¡Ah! En aquest moment, Itziar brilla com a actriu. Demostra tenir domini del tempo escènic, de la mirada, dels silencis. Ens arriba amb una intensitat demolidora.
