Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
ACuerpo de élite (A-3 TV) s'ha produït un succés sorprenent. El ministre de l'Interior, que interpreta Joa-quín Reyes, ha tingut un moment, un rapte, un instant de catarsi i de purificació, i s'ha presentat davant la premsa demanant perdó. Els ha dit: «Ha arribat el moment de dir-los la veritat. Fins ara els he estat mentint. M'he adonat que no serveixo per a la política. No tinc picardia, ni egoisme, ni tan sols mala llet. Bàsicament soc una bona persona. Mai m'he sentit integrat amb el Govern. Vaig cridar en silenci '¡No a la guerra!', suporto en secret el matrimoni gai, fins i tot em manifestaria en contra de la 'llei mordassa' si no ho impedís la 'llei mordassa'... ¡Soc diferent!». I el gloriós cos de premsa allà congregat, tots atònits, li va dedicar una ovació. Home, en realitat a aquest ministre, que és un cataplasma, un inútil i un incompetent, aquest gest li surt, perquè se sent menystingut pel president del Govern, que no el convida ni a escudella ni a res, i passa d'ell olímpicament. O sigui, que el que vol és prosperar i arribar a vicepresident. Però no ha deixat de ser una escenificació interessant. Un ministre de l'Interior demanant perdó i confessant que menteix contínuament és una valuosa raresa. Potser aquesta sèrie còmica, després de sis capítols dibuixant el ministre com un perfecte inepte, un gamarús sapastre i risible, ha volgut tenir un detall humà, redemptorista, cap a ell. No feia falta. L'estil d'humor d'aquesta comèdia no és sagnant. Si haguessin pres com a model alguns ministres de l'Interior reals i autèntics, el to de broma despendolada s'hauria transformat en àcid sarcasme, banyat en les clavegueres interiors del seu propi ministeri.
