Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
L’esquetx que han protagonitzat Ruth Jiménez i Vador Lladó per acomiadar definitivament Tarda oberta (TV-3) al nostre canari flauta Papitu li ha agradat. Van aparèixer tots dos en pijama, dormint al llit, i de cop i volta es van despertar sobresaltats. Deien que havien tingut un somni molt estrany. Deien que havien somiat que presentaven el programa de les tardes de TV-3, i que de cop els el tancaven. La Ruth advertia que era un somni estrany, perquè les tardes de TV-3 les hi donen sempre a la Melero. I el Vador sentenciava, abans de tornar a estirar-se: «Per ser un somni no ha estat gens malament». Ha sigut un bona metàfora la de somiar i de sobte despertar-se. És d’una actualitat política inqüestionable. Però la veritat és que Tarda oberta no ha sigut una imaginació. Ha existit. Va començar el setembre passat i havia de ser un magazín de tarda, espumós, entranyable, amb aquells tocs del tipus d’El foraster, dedicats a la Catalunya agropecuària, combinats amb ingredients típics del que anomenen modernitat urbana.
