Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
No convé tenir les estrelles massa temps allunyades de la tele. S'ha d'anar prolongant la seva imatge en pantalla. És el que en publicitat anomenen manteniment de marca. I això és el que deuen haver pensat a A-3 TV respecte a Alberto Chicote. A l'espera de noves entregues de Pesadilla en la cocina, o de Top Chef, li han dit que surti i que s'entretingui amb alguna cosa. I s'ha entretingut amb un especial que porta per títol Superalimentos. O sigui, un programa dedicat a ressaltar les virtuts nutritives de l'oli d'oliva, el peix blau, la pasta, les taronges, les panses, el cafè o el cacau. A casa ens ha agradat molt com ha abordat els enormes beneficis de l'humil bròquil. Com que la tele és espectacle, i s'havia de donar a aquest especial la corresponent dimensió de xou, Chicote ens deia per sorprendre'ns i atraure la nostra atenció: «El bròquil és les millors ulleres de sol dels nostres ulls». ¡Ahh! I ens explicava -agafant una mata de bròquil com si fos un para-sol- que aquesta verdura ens proporciona un gran augment de densitat en el pigment ocular. Home, de les enormes i variades propietats nutricionals del bròquil, ressaltar-ne només que serveix com a substitut de les ulleres, és extravagant. Però la tele viu precisament d'aquestes extravagàncies. Atrauen una barbaritat. Diverteixen i entretenen. I Chicote les adorna amb molta gràcia amb els seus cops surrealistes, heterodoxos i xiripitiflàutics. «Som el que mengem», deia el filòsof alemany Ludwig Feuerbach. Probablement és una afirmació exagerada. Calderón de la Barca va demostrar a La vida es sueño que menjant herbes només es podia ser la mar de savi. En qualsevol cas, està demostrat que un cuiner rodó i amb panxa resulta sempre molt fiable. Un Chicote llarg i prim parent d'en Bufa perdria tota la gràcia.
