Míster bròquil

No convé tenir les estrelles massa temps allunyades de la tele. S'ha d'anar prolongant la seva imatge en pantalla. És el que en publicitat anomenen manteniment de marca. I això és el que deuen haver pensat a A-3 TV respecte a Alberto Chicote. A l'espera de noves entregues de Pesadilla en la cocina, o de Top Chef, li han dit que surti i que s'entretingui amb alguna cosa. I s'ha entretingut amb un especial que porta per títol Superalimentos. O sigui, un programa dedicat a ressaltar les virtuts nutritives de l'oli d'oliva, el peix blau, la pasta, les taronges, les panses, el cafè o el cacau. A casa ens ha agradat molt com ha abordat els enormes beneficis de l'humil bròquil. Com que la tele és espectacle, i s'havia de donar a aquest especial la corresponent dimensió de xou, Chicote ens deia per sorprendre'ns i atraure la nostra atenció: «El bròquil és les millors ulleres de sol dels nostres ulls». ¡Ahh! I ens explicava -agafant una mata de bròquil com si fos un para-sol- que aquesta verdura ens proporciona un gran augment de densitat en el pigment ocular. Home, de les enormes i variades propietats nutricionals del bròquil, ressaltar-ne només que serveix com a substitut de les ulleres, és extravagant. Però la tele viu precisament d'aquestes extravagàncies. Atrauen una barbaritat. Diverteixen i entretenen. I Chicote les adorna amb molta gràcia amb els seus cops surrealistes, heterodoxos i xiripitiflàutics. «Som el que mengem», deia el filòsof alemany Ludwig Feuerbach. Probablement és una afirmació exagerada. Calderón de la Barca va demostrar a La vida es sueño que menjant herbes només es podia ser la mar de savi. En qualsevol cas, està demostrat que un cuiner rodó i amb panxa resulta sempre molt fiable. Un Chicote llarg i prim parent d'en Bufa perdria tota la gràcia.

LA IMMORTALITAT .- Encara no els he parlat del nou programa d'Iñaki Gabilondo (Cuando yo no esté, Canal #0, Movistar+). És un exercici semblant al de Jaume Barberá a El 33: van a la recerca de científics, gent preparada, que ens ajuden a entendre el món en què vivim, i com serà d'aquí uns anys. L'altre dia va estar amb el professor Juan Luis Cordeiro. Ens va dir: «D'aquí poc la mort serà opcional». O sigui, sembla que han trobat la manera de matar la mort, i fer-nos immortals. ¡Ah! Aquella nit a casa no va dormir ni el canari. La immortalitat és una idea inquietant.