Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
El millor moment del nou programa de MiguelÁngel Revilla (Este país merece la pena, T-5), aquell viatge per les Espanyes, en taxi i en olor de multituds, va ser quan va aparèixer a Barcelona i va visitar Pasqual Maragall a la seva fundació contra l'Alzheimer. ¡Ahh! Revilla parlava pels colzes. Estava exultant. Un torrent de vivències, records i anècdotes. Maragall el mirava amb aquell punt, entre sorneguer i murri, que no ha perdut. I de cop i volta, Pasqual li va dir: «Ara et recitaré Shakespeare», i va començar, en anglès correctíssim, amb el hamletià monòleg: «Whether 'tis Nobler in the mind to suffer / The Slings and Arrows of outrageous Fortune / Or to take Arms against a Sea of troubles / And by opposing, end them?» o sigui, «¿Què és més noble per a l'ànima / patir els cops i les fletxes de la injusta fortuna / o prendre les armes contra un mar d'adversitats / i oposant-se a ella, trobar el final?». ¡Ahh! Que Maragall elegís l'arrencada del To be or not to be, i l'hagi deixat anar de cop a Revilla, no només demostra que manté una deliciosa memòria selectiva («És capaç de cantar totes les cançons de Brassens, en francès, de dalt a baix», deia Diana Garrigosa), sinó que conserva la seva ironia en perfecte estat de revista.
