Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
El fitxatge d'Ángela Molina ja està fent el seu efecte a Velvet (A-3 TV). El seu paper es dosifica, però cada vegada que entra en escena omple la pantalla. És una actriu d'una personalitat rotunda. Juntament amb Aitana Sánchez-Gijón (Doña Blanca), s'erigeixen en les dues grans actrius d'aquesta telesèrie. Parlant de Doña Blanca, cal ressaltar el meditable i punyent diàleg que va tenir lloc en l'episodi d'aquesta setmana. Ella segueix interpretant molt bé el paper de severa governanta de les cosidores, però a les nits es desmelena i s'endú al llit Max, un jovenet que tot el que té de pollastre ho té de cregut. Creu, en la seva imberbe prepotència juvenil, que Doña Blanca està penjadeta d'ell. I l'altre dia, quan estaven al llit, ella li diu: «Aixeca't i vés-te'n, que jo dormo sola». ¡Ahh! La criatura, que no entenia res, es va imaginar que l'hi deia perquè no havia quedat satisfeta. I es va disculpar: «He anat massa ràpid, ho sento». Llavors Doña Blanca, mirant-se'l com qui es mira un animalet domèstic, li va respondre: «Quina tonteria. Ràpid, lent, la velocitat no té importància. ¿Saps per què? Perquè tu i jo no anem enlloc». ¡Ah! No sé si Max ho deu haver entès. Per a ella, ell és com acceptar pop com a animal de companyia.
