Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Migdia d'ahir. Montse Jené (TV-3), micròfon en mà, sondejava i retransmetia la multitudinària alegria de la Diada des del Born. Va veure de cop i volta dos joves que, juntament amb la bandera estelada, portaven també una pancarta que deia: «Als catalans per què ens volen, per amor o per diners?». ¡Ah! la Montse s'hi va acostar. I els joves van parlar. Van dir: «Aquesta és la pregunta que nosaltres ens fem. Un tema que dura des de fa anys. La gent hi hauria de reflexionar. Els diners pesen massa en la societat. Als catalans mai se'ns ha volgut per amor. Per interès, sí». Interessant pinzellada la d'aquests nois. Potser sense saber-ho, amb la seva humil pancarta retolada a mà, havien resumit el que s'agita en els alts orbitals de les cadenes de comandament. Aquests dies he sentit a la tele notables representants de la plataforma antiindependentista Societat Civil Catalana dir que una Catalunya independent seria una Catalunya amb un patiment econòmic insuportable. També he sentit aquests dies a la tele notables representants de l'independentisme més pur i entusiàstic dir que el problema dels que ens impedeixen votar és que saben que sense Catalunya, la que econòmicament és inviable és Espanya. ¡Ahh! ¿Per amor o per diners?, preguntaven els joves a la pancarta. Exacte. I el més meditable: aquella especulació economicista, dinerària, que ens llancen des d'un costat i l'altre costat l'esgrimeixen sense que ningú sàpiga del cert quin seria el resultat de la votació si les urnes s'arriben a col·locar.
