Tu i jo som tres

Per amor, ¿o per diners?

2
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

Migdia d'ahir. Montse Jené (TV-3), micròfon en mà, sondejava i retransmetia la multitudinària alegria de la Diada des del Born. Va veure de cop i volta dos joves que, juntament amb la bandera estelada, portaven també una pancarta que deia: «Als catalans per què ens volen, per amor o per diners?». ¡Ah! la Montse s'hi va acostar. I els joves van parlar. Van dir: «Aquesta és la pregunta que nosaltres ens fem. Un tema que dura des de fa anys. La gent hi hauria de reflexionar. Els diners pesen massa en la societat. Als catalans mai se'ns ha volgut per amor. Per interès, sí». Interessant pinzellada la d'aquests nois. Potser sense saber-ho, amb la seva humil pancarta retolada a mà, havien resumit el que s'agita en els alts orbitals de les cadenes de comandament. Aquests dies he sentit a la tele notables representants de la plataforma antiindependentista Societat Civil Catalana dir que una Catalunya independent seria una Catalunya amb un patiment econòmic insuportable. També he sentit aquests dies a la tele notables representants de l'independentisme més pur i entusiàstic dir que el problema dels que ens impedeixen votar és que saben que sense Catalunya, la que econòmicament és inviable és Espanya. ¡Ahh! ¿Per amor o per diners?, preguntaven els joves a la pancarta. Exacte. I el més meditable: aquella especulació economicista, dinerària, que ens llancen des d'un costat i l'altre costat l'esgrimeixen sense que ningú sàpiga del cert quin seria el resultat de la votació si les urnes s'arriben a col·locar.

CASANOVA .- Seguim ahir al migdia. Informatiu Al día de 13 TV, la tremenda cadena -¡qui ho diria!-de la Conferència Episcopal. Saludaven la Diada amb aquestes paraules: «¡Desmuntem els mites independentistes catalans! ¡Han convertit Rafael Casanova en màrtir i és mentida!», i ens explicaven que en la batalla de l'11 de setembre de 1714 Casanova només va ser ferit, i que no va morir fins 29 anys després, tranquil·lament, a casa seva. ¡Ah! Els analistes de 13 TV han llegit malament la viquipèdia. Llegeixin bé la seva font de saviesa. És veritat que no el van rematar allà mateix, com a tants milers de barcelonins en aquella tràgica jornada, però «els béns de Rafael Casanova van ser embargats, passant a residir a partir de llavors a la casa del seu fill, a Sant Boi de Llobregat». A 13 TV haurien de saber que els botxins tenen moltes maneres de matar.