Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Preciós concert de violins provinents dels altres límits. ¡Ahh! Ho ha aconseguit Jaume Barberà a Vic (Retrats, El 33). Ha portat de les Espanyes dues criatures de notable categoria intel·lectual, el catedràtic Ramón Cotarelo i el doctor en Ciències Polítiques Jorge Verstrynge, els ha enfilat al balcó de l'Ajuntament, i allà, amb una enorme estelada per bandera, els ha preguntat què n'opinen del colossal cacau que s'ha muntat a Espanya per la consulta que es prepara a Catalunya. ¡Ahh! Ha estat un recital afinadíssim. Els dos virtuosos violins ens han regalat les orelles. Deia Cotarelo, amb enèrgica convicció, a l'advertir que dels balcons i finestres d'aquella plaça penjaven senyeres i estelades, però ni una bandera espanyola: «El poble posa i treu les banderes per sentiments. Per això és absurd intentar regular les banderes per llei». I Verstrynge deia, en la mateixa línia: «Si aquí no hi ha cap bandera espanyola és perquè a Madrid, els del poder, s'ho han buscat. És la causa de la seva ceguesa». Continuava Cotarelo: «El Govern de Madrid s'escuda en la Constitució per prohibir la consulta a Catalunya». «Una Constitució que, per cert, va ser votada i aprovada amb truc», advertia Verstrynge. «Exactament -assentia Cotarelo- Ara ja sabem tots que el famós Article 2n va arribar en un sobre tancat amb el membret de l'Estat Major de l'Exèrcit. Es va haver de posar per obligació. O es posava això o hi havia un cop d'Estat». ¡Ahh! I en aquell balcó de la plaça Major de Vic, envoltats de senyeres i estelades, els violins provinents dels altres límits ens van oferir un recital molt afectuós amb Catalunya, absolutament en sintonia amb el dret que tenen els pobles a expressar-se davant una consulta. Van acabar tots tres en una pastisseria. Cotarelo es va emportar una mona de Pasqua en forma d'ou amb estelada adherida, i Verstrynge, una locomotora de xocolata davant la qual va exclamar «¡Catalunya en marxa!»... O potser va dir «¡Catalunya marxa!», que no és exactament el mateix.
