tu i jo som tres

Música de violins a Vic

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / {periodico}

Preciós concert de violins provinents dels altres límits. ¡Ahh! Ho ha aconseguit Jaume Barberà a Vic (Retrats, El 33). Ha portat de les Espanyes dues criatures de notable categoria intel·lectual, el catedràtic Ramón Cotarelo i el doctor en Ciències Polítiques Jorge Verstrynge, els ha enfilat al balcó de l'Ajuntament, i allà, amb una enorme estelada per bandera, els ha preguntat què n'opinen del colossal cacau que s'ha muntat a Espanya per la consulta que es prepara a Catalunya. ¡Ahh! Ha estat un recital afinadíssim. Els dos virtuosos violins ens han regalat les orelles. Deia Cotarelo, amb enèrgica convicció, a l'advertir que dels balcons i finestres d'aquella plaça penjaven senyeres i estelades, però ni una bandera espanyola: «El poble posa i treu les banderes per sentiments. Per això és absurd intentar regular les banderes per llei». I Verstrynge deia, en la mateixa línia: «Si aquí no hi ha cap bandera espanyola és perquè a Madrid, els del poder, s'ho han buscat. És la causa de la seva ceguesa». Continuava Cotarelo: «El Govern de Madrid s'escuda en la Constitució per prohibir la consulta a Catalunya». «Una Constitució que, per cert, va ser votada i aprovada amb truc», advertia Verstrynge«Exactament -assentia CotareloAra ja sabem tots que el famós Article 2n va arribar en un sobre tancat amb el membret de l'Estat Major de l'Exèrcit. Es va haver de posar per obligació. O es posava això o hi havia un cop d'Estat». ¡Ahh! I en aquell balcó de la plaça Major de Vic, envoltats de senyeres i estelades, els violins provinents dels altres límits ens van oferir un recital molt afectuós amb Catalunya, absolutament en sintonia amb el dret que tenen els pobles a expressar-se davant una consulta. Van acabar tots tres en una pastisseria. Cotarelo es va emportar una mona de Pasqua en forma d'ou amb estelada adherida, i Verstrynge, una locomotora de xocolata davant la qual va exclamar «¡Catalunya en marxa!»... O potser va dir «¡Catalunya marxa!», que no és exactament el mateix.

L'exercici que ha aconseguit Barberà, regalant-nos les orelles amb aquests violins, ha estat virtuós. Però aquesta melodia aquí ja la coneixem bé. I ens agrada. On haurien d'escoltar-la, i reemetre-la, és precisament a les sordes plataformes televisives dels altres límits. Haurien de passar aquesta vetllada musical per Tele 5, Antena 3 i Telemadrid. Una reemissió en cadena. Si hi hagués valentia.