Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. 20160307
El gran sidral parlamentari d'aquests dies ha deixat el tema de la infanta Cristina en segon pla informatiu. És la dislèxia del nou periodisme. El que està passant aquests dies als jutjats de Palma de Mallorca és rellevant. És la primera vegada en la història d'Espanya que una infanta, filla de Rei i germana de Rei, seu al banc dels acusats. No obstant, a les cadenes televisives està quedant com a tema residual. Dissabte a La Sexta noche, per exemple, va ser abordat a la matinada, quan feia exactament 2 hores i 48 minuts que havia començat el programa. O sigui, la infanta en qualitat de telonera. El gran tema de la nit, la gran excitació, va ser la presència de Pablo Iglesias. ¡Ahh! Però no va dir res de nou. En absolut. És curiós, l'únic moment trendig topic de l'entrevistava ser quan Eduardo Inda va cometre la badada de començar a recitar els primers dígits del telèfon d'Iglesias. El presentador Iñaki López va aturar en sec aquesta intromissió. Que jo recordi, l'única vegada que s'ha utilitzat la tele per desvelar un telèfon privat d'un polític o càrrec públic va ser el març de 1989, al programa de Merceditas Milá Dilluns, dilluns (TV-3). Pedrito Ruiz, que era l'entrevistat, va treure un foli retolat de forma molt visible amb el número privat de Josep Borrell, llavors Secretari d'Estat d'Hisenda. Allò va acabar als tribunals. El que va fer Inda dissabte no va passar d'un conat, per fortuna. Però es va convertir en el més comentat de l'entrevista. La tele és així de profunda. El que més ens queda d'ella són els moments més bírries.
