tu i jo som tres

De la infanta i la règia família

2
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. 20160307 / periodico

El gran sidral parlamentari d'aquests dies ha deixat el tema de la infanta Cristina en segon pla informatiu. És la dislèxia del nou periodisme. El que està passant aquests dies als jutjats de Palma de Mallorca és rellevant. És la primera vegada en la història d'Espanya que una infanta, filla de Rei i germana de Rei, seu al banc dels acusats. No obstant, a les cadenes televisives està quedant com a tema residual. Dissabte a La Sexta noche, per exemple, va ser abordat a la matinada, quan feia exactament 2 hores i 48 minuts que havia començat el programa. O sigui, la infanta en qualitat de telonera. El gran tema de la nit, la gran excitació, va ser la presència de Pablo Iglesias. ¡Ahh! Però no va dir res de nou. En absolut. És curiós, l'únic moment trendig topic de l'entrevistava ser quan Eduardo Inda va cometre la badada de començar a recitar els primers dígits del telèfon d'Iglesias. El presentador Iñaki López va aturar en sec aquesta intromissió. Que jo recordi, l'única vegada que s'ha utilitzat la tele per desvelar un telèfon privat d'un polític o càrrec públic va ser el març de 1989, al programa de Merceditas Milá Dilluns, dilluns (TV-3). Pedrito Ruiz, que era l'entrevistat, va treure un foli retolat de forma molt visible amb el número privat de Josep Borrell, llavors Secretari d'Estat d'Hisenda. Allò va acabar als tribunals. El que va fer Inda dissabte no va passar d'un conat, per fortuna. Però es va convertir en el més comentat de l'entrevista. La tele és així de profunda. El que més ens queda d'ella són els moments més bírries.

Tornant a l'assumpte relegat a la matinada, el de la infanta d'Espanya asseguda al banc dels acusats, voldria destacar l'apunt de Carmen Enríquez. Aquesta veterana periodista, que ha seguit per a TVE la règia família durant 17 anys seguits, no és precisament sospitosa d'antimonàrquica. La seva innata bondat com a periodista ha fet que la seva manera de mirar els habitants de la Zarzuela sigui tot amabilitat i dolçor. Per això, va ser interessant i meditable el que va dir de la infanta: «És xocant que insisteixi a defensar-se dient que la Casa Reial n'estava al cas, i que sabia tot el que feien ella, el seu soci i el seu marit (...) Això està causant molt malestar al palau de la Zarzuela». ¡Ahh! Aquesta advertència, venint d'una persona tan afí a la monarquia, potser pugui entendre's com un avís. De germà a germana. Per persona interposada.