Repensar la TV pública
El judici aBaltasar Garzón, i la desproporcionada sentència a què ha estat condemnat, està provocant a la tele interessants programes sobre el que aquest jutge -avui ja exjutge- intentava. Per exemple elBanda ampla(TV-3) d'aquesta setmana, sobre la memòria històrica, sobre la guerra de les dues Espanyes, vencedors i vençuts, germà contra germà, a vegades fins i tot fills contra pares. Hem escoltat en el programa que condueixLídia Herediaopinions valuoses com la de la religiosa teresianaMaría Victoria Molins(«Sóc partidària del perdó; el perdó reconforta la persona que perdona. I sóc partidària de la justícia, però no de la venjança»), o com la del meu molt estimat companyDaniel Arasa(«Si no es coneix la veritat no es pot perdonar. O sigui, que hi ha d'haver justícia, però també perdó»). I també hem descobert persones anònimes que per primera vegada s'han enfrontat públicament al seu drama personal, a la tragèdia que la guerra civil va causar en les seves vides, com el cas de la septuagenàriaEncarnació, que amb gran valentia, i enorme tristesa, va confessar que porta tota la seva vida odiant la memòria del seu pare perquè era republicà («Potser fins i tot comunista») i que li va causar «molt de mal» a ella i a la seva mare, però que malgrat aquest sentiment voldria conèixer què va fer el seu pare, i no viure en el silenci i la ignorància.
