Picabaralla entre Albert Rivera i Gran Wyoming per la memòria històrica
La política –per moltes persones– és avorrida, però els nostres polítics no ho semblen tant. La presència de candidats en programes de màxima audiència televisiva, on el que interessa no és tant la proposta política sinó la personalitat de qui la proposa, és un fenomen extraordinari. I d’èxit. El like (M’agrada) de Facebook ha colonitzat el debat polític. És la metàfora del moment. De la raó a l’espectacle. Del confio en tu, al m’agrades. El desplaçament de les idees a les emocions, de les propostes als gestos, del programa polític a les intimitats personals està funcionant. Sembla que convé tant als líders que se sotmeten a la política reduïda a un plató, com als conductors i propietaris de les cadenes. Les audiències (la seva recerca, la seva conquista i la seva fidelització) són el repte competitiu de les televisions. I el polític convertit en mer personatge és matèria primera per a la programació. De la competència política a l’audiència televisiva. Digue’m el teu share i et diré el teu crèdit.
