Paraules majors
És interessant l'estratègia que està dissenyant A-3 TV. Aposta decididament per les telesèries per diferenciar-se clarament de la gran cadena rival, Tele 5, que entén la programació televisiva com una papilla homogènia remenada en un contenidor. Ara mateix, la cadena del grup Planeta acaba d'estrenar una nova producció, factura anglesa, tituladaDownton Abbey. ¡Ah! Això ja són paraules majors en matèria de telesèries. Es va estrenar a Anglaterra el setembre del 2010, amb un pressupost per capítol d'un milió d'euros. I efectivament es noten. És una producció excel·lent. Vestuari, tractament del color, realització i interpretació responen a aquests paràmetres que els britànics anomenenhigh quality. La història arrenca amb la notícia de l'enfonsament delTitanic, o sigui, l'abril del 1912. El succés commociona la mansió dels comtes deGratham, perquè en el terrible succés mor el gran hereu d'aquesta saga familiar. A partir d'aquí la trama ens introdueix en la magnífica mansióDownton Abbey, i anem coneixent les criatures que hi viuen, des dels rics de les plantes principals, fins als empleats de les plantes baixes i els soterranis. O sigui, unsouvenir, unremember, a aquella exitosa sèrie, també britànica, que aquí va emetre TVE amb el títol d'Arriba y abajo. Del quadro d'intèrprets s'ha de destacar la veterana actriuMaggie Smith, que encarna el paper deViolet, gran matriarca del clan, i que ja en el primer capítol ens depara una escena deliciosa: arriba l'invent de l'electricitat a la seva mansió, i davant aquella bàrbara explosió lumínica s'atabala, i acaba protegint-se amb el ventall per evitar l'intolerable«¡fulgor!». Estem doncs davant una estrena de primera, que ens acosta a la manera d'entendre la tele, i la ficció, de països amb paràmetres d'indiscutible qualitat i talent.
