No m'amenaci
Després d'aquella escapada andalusa amb Jordi Évole (La Sexta), ara Oriol Jun-queras també ha volgut trepitjar la circense arena d'Un tiempo nuevo (T-5). O sigui, ha decidit diversificar la seva presència al telehipòdrom ibèric. ¡Ah! És una interessant estratègia. Adéu Espanya, però aniré venint i us ho explico. En aquesta ocasió, la seva estada en aquest plató ha tingut un balanç bipolar molt meditable i curiós. La primera part de l'entrevista, centrada en les seves relacions amb CiU -amb Artur Mas i amb el tèrbol assumpte dels Pujol com a paisatge de fons-, ha posat a prova la capacitat equilibrista de Junqueras. Les ha passat de tots colors. En una pista de circ no hi ha res més tremendo per a l'acròbata que el públic noti que se li resisteix, que li costa, que no acaba d'aconseguir del tot l'exercici que pretén. I Junqueras va haver de transfomar-se en acròbata i va suar de valent quan el van collar amb la relació d'estranya parella que manté amb Mas -i encara més amb Duran Lleida pel mig-, i amb la pirueta política que suposa aquesta rara societat, o potser miraculosa cooperativa, entre un partit d'esquerres (ERC), un de dretes (CiU), amén de la Pujol's family per allà fent-ne de les seves. El periodista Fernando Garea li va arribar a preguntar: «¿Vostès passen de puntetes per sobre de la corrupció per prioritzar la independència?». ¡Ahh! Junqueras va suar. I fins i tot va haver de defensar sobre la marxa coses i persones que segurament per dins li produïen una tremenda cremor d'estómac.
