No m'amenaci

Després d'aquella escapada andalusa amb Jordi Évole (La Sexta), ara Oriol Jun-queras també ha volgut trepitjar la circense arena d'Un tiempo nuevo (T-5). O sigui, ha decidit diversificar la seva presència al telehipòdrom ibèric. ¡Ah! És una interessant estratègia. Adéu Espanya, però aniré venint i us ho explico. En aquesta ocasió, la seva estada en aquest plató ha tingut un balanç bipolar molt meditable i curiós. La primera part de l'entrevista, centrada en les seves relacions amb CiU  -amb Artur Mas i amb el tèrbol assumpte dels Pujol com a paisatge de fons-, ha posat a prova la capacitat equilibrista de Junqueras. Les ha passat de tots colors. En una pista de circ no hi ha res més tremendo per a l'acròbata que el públic noti que se li resisteix, que li costa, que no acaba d'aconseguir del tot l'exercici que pretén. I Junqueras va haver de transfomar-se en acròbata i va suar de valent quan el van collar amb la relació d'estranya parella que manté amb Mas -i encara més amb Duran Lleida pel mig-, i amb la pirueta política que suposa aquesta rara societat, o potser miraculosa cooperativa, entre un partit d'esquerres (ERC), un de dretes (CiU), amén de la Pujol's family per allà fent-ne de les seves. El periodista Fernando Garea li va arribar a preguntar: «¿Vostès passen de puntetes per sobre de la corrupció per prioritzar la independència?». ¡Ahh! Junqueras va suar. I fins i tot va haver de defensar sobre la marxa coses i persones que segurament per dins li produïen una tremenda cremor d'estómac.

Però passada aquesta primera fase va arribar la segona, la de la independència, i allà és on va sortir el Junqueras savi i fantàstic. En aquest terreny, a Junqueras no l'enganxes mai en fals. Ni una vacil·lació. Ni una flaquesa. Aquest exercici el domina. S'enfila al filferro, fa retirar la xarxa, no cau mai i sempre executa un número impecable. La periodista Isabel San Sebastián, per exemple, va intentar tallar-li el cable, amb unes estisores, perquè es pegués una trompada. Li deia: «¡Sang! ¡Mort! ¡Iugoslàvia! ¡A això porta intentar la independència!». Però Junqueras, amb una calma admirable, la il·luminava dient: «No és necessari que vostè m'amenaci. Democràcia i vots. Pensi en Noruega respecte a Suècia, en Islàndia davant Dinamarca, en Escòcia i el Regne Unit... Citi exemples demòcrates, no antidemòcrates». ¡Ah!  Aquí és on Junqueras creix, i el públic emmudeix.