MONEGAL
Almenys en aquesta edició de Got talent (T-5) no ha guanyat un friqui. Va guanyar un poeta. Es diu César Brandon. És de Guinea Equatorial. I va sortir a recitar una prosa poètica de la qual vull destacar aquest passatge, que a casa ens va semblar excel·lent. Deia, dirigint-se a la seva mare, a qui va descobrir asseguda entre el públic sense ell saber-ho: «Mamá, tal vez yo solo sea un instante, como las faltas de ortografía que en el Word 2016 se corrigen solas, o se borran». ¡Ah! Només som una falta d'ortografia que les màquines esborren automàticament. O sigui, només som l'instant que dura un error. Profunda paràbola la de Brandon, poeta de Guinea. Com que jo ja soc vell, i al llarg de la meva vida he conegut molta gent, puc assegurar que he trobat criatures que cometen faltes d'ortografia fins i tot quan pensen. No descarto que jo també estigui entre elles. És possible que la tele, en si mateixa, sigui una falta d'ortografia immensa; un colossal error digital terrestre que s'expandeix al llarg del telehipòdrom. Aquest premi a Brandon m'ha reconciliat una mica amb aquest xou televisiu que actua com un fons d'armari del qual acaba sortint de tot; i en què l'art, el que entenem per Art, gairebé sempre està absent.
