Monegal, 'Tu i jo som tres'
Datat el 2011, La 2 acaba d'emetre un documental de producció espanyola -englobat a La noche temática- titulat Los ojos de la guerra. Ha estat un treball excepcional. Tot Europa -no tan sols tot Espanya- hauria de veure aquest document. Penetra en l'ànima. És una mirada al treball dels periodistes de guerra, aquells companys que tenen la missió d'«espatllar la digestió a tots els que les televisions volen evitar-los que vegin imatges molestes», segons exacta i crua definició del qui va ser gran reporter i entrevistador Enrique Meneses. És a dir, la feina de tants anys de Gervasio Sánchez a Iugoslàvia, per exemple. La de Mikel Ayestarán a l'Iraq. La de David Beriain a l'Afganistan. La de Hernan Zin al Congo. La de Mayte Carrasco, la de Mònica Bernabé... ¿Per què treballen així aquests companys, passant penalitats, jugant-se la vida contínuament, quan poden estar en alguna còmoda oficineta a Madrid o Barcelona, impulsant la propaganda -que és la nova fórmula d'èxit del periodisme modern- i sortint en els debats de la tele, tan agraïts i espumosos? ¡Ah! Són gent molt rara, efectivament. S'entossudeixen a ensenyar-nos les coses desagradables del món, les coses que ens incomoda veure. S'entesten a explicar-nos les barbaritats, els abusos, les injustícies, els genocidis, que el nostre propi sistema de vida, directament o indirectament, provoca. «Periodisme és explicar el que no volen que se sàpiga, tota la resta és propaganda», va dir David Beriaín parafrasejant Horacio Verbitsky. I el seu càmera, Sergio Caro, ens va parlar de quan van estar en l'anomenada crisi de la tanca, un testimoni que aquests dies, amb els 15 immigrants morts a l'espigó del Tarajal, adquireix una significació especial. Deia Sergio Caro, reprimint la indignació: «Espanya va utilitzar el Marroc com a porter de discoteca», és a dir, els negres que no hi entrin. I va afegir: «Els van ficar en autobusos. Els van portar al desert. I els van abandonar, sense aigua, sense aliments. Molts van morir». I el programa ens va posar les fotos que va fer Sergio, un document que demostra la importància del treball del reporter: donar testimoni, que el món sàpiga, que no quedi en l'oblit, que no triomfi la desinformació.
