Monegal 23 oct
En un sol programa, i d'una sola tacada, han aconseguit oficiar un doble respons. Han simultaniejat les cendres de Cayetana amb les reixes de la Pantoja. ¡Ah! En l'art de l'a-companyament fúnebre, els del Deluxe (T-5) són uns mestres. Van començar contraposant les imatges dels dos successos. Primer el fèretre de la duquessa («no importa la vida que hagin tingut els morts: ¡sempre surten a collibè!», deia amb sarcasme Enrique Jardiel Poncela), i immediatament després ens van col·locar l'estampa de la Pantoja -imatge virada en blanc i negre per afectar-nos més- entrant a Alcalá de Guadaíra, penal de dones. Sobre el fèretre de Cayetana, portat pels seus familiars i fidels, el Deluxe va escollir un detall musical: aquella sevillana que va popularitzar Bambino i que diu: «Se me va / lo que tanto tiempo yo he querido tanto / ¡se me va!». Sobre la Pantoja entrant al penal, van elegir un altre tema: aquella esgarrifosa saeta clàssica que van immortalitzar La Niña de la Alfalfa, Tomás Pavón i Manuel Centeno, aquesta vegada en l'angoixada versió de Salako i Tamajón: «Ahí, ahí, ahí presente lo tenéis / le escupen, le abofetean / y la sangre le chorrea por su carita divina». ¡Ahh! Van aconseguir un contrast demolidor: a la difunta duquessa li van posar l'alegria de la copla sevillana i, a la captiva tonadillera, el turment del calvari del Senyor. Tremendo.
