Les banderes intolerants
Segueixen forçant l'accelerador del groguisme els deMe cambio de familia(Cuatro). Ens acaben de construir un exercici tan trist com cafre. Una senyora d'Albal (València),Azucena, matriarca d'una família de nacionalistes espanyols, ha estat transportada a Barcelona, a casa de laCarme, independentista, casada amb laLoli en matrimoni homosexual. I viceversa, laCarmeha estat traslladada a la vivenda de l'Azucena. La casa de laCarmeestà entapissada d'estelades i sonaEl segadors a tot drap. La de l'Azucenaestà plena de banderes d'Espanya, sona sempre l'himne nacional i tenen un gos que es diuFrancoque al crit d'«¡Arriba España!» aixeca la pota. Cadascuna, submergida a la casa de l'altra, ens ha ofert un dantesc, groguista i decebedor panorama, que és el que buscava el programa forçant aquesta violència. Com si fossin punyals, es llançaven les banderes i els himnes a la cara. S'insultaven. S'agredien. La intolerància i el menyspreu van conformar el clima més insuportable. Van corporitzar les dues Espanyes deMachado, però en la seva versió més cafre. Si el que pretenien a Cuatro és que prenguéssim partit, s'han equivocat. Amb actituds que a mi m'han semblat nefastes, funestes, deplorables.
