L'artista és la mama.
Per fi les mares tenen la seva oportunitat. ¡Ah! Ho estaven desitjant des de feia molts anys. En l'enorme quantitat de concursos musicals per a nens que la tele ens ha anat bolcant implacablement des de temps immemorial, quan una criatura sortia a l'escenari les càmeres sempre buscaven la imatge de la mama a la grada. ¡Ah! Eren escenes molt eloqüents. Parlaven per si soles. La mama s'inquietava, cantava a ple pulmó la música que el seu nen o la seva nena estava entonant, i ens adonàvem que en realitat era ella la que hauria volgut ser a l'escenari. I potser pensant que se li havia covat l'arròs per ser artista, impulsava la seva criatura a viure la glòria que ella hauria desitjat.
