L'Apunt de Ferran Monegal
El millor gag sarcàstic que ens ha ofert Polònia (TV-3) en l'arrencada de la nova temporada ha estat aquella estampa tremenda, bestial, divertidíssima, de Duran Lleida a Panamà, fent una espècie d'exorcisme, o vodú, en tapanaps el dia de la Diada. En pla xaman invocava els esperits perquè descarreguessin sobre Catalunya una tempesta, un gran diluvi, que inundés la Via Catalana. ¡Ahh! Ben mirat, no és que els polacs tinguin una especial fixació amb Duran, i que disfrutin fent-lo empipar. La veritat és que aquest polític no para d'oferir-los material per a la sàtira. El viatge que s'ha inventat a aquella república centreamericana per no ser a Catalunya aquest 11 de setembre forma part del delirant surrealisme polític en què està submergit. I com és natural -i és la seva obligació-, a Polònia el retraten. Si aquest va ser, segons el meu parer, el gag més delirant i sarcàstic, el més subtil i afilat va ser l'escena que van dibuixar sobre dos radiofonistes que, teòricament, competeixen: Mònica Terribas (Catalunya Ràdio) i Jordi Basté (RAC-1). Resulta que els han presentat dormint tots dos a la mateixa habitació. Llitets separats, però emparats sota el mateix sostre. ¡Ahh! Aquest plantejament escenogràfic esbossa, insinua, permet, lectures apassionants. Encara que en teoria serveixen marques -empreses- radiofòniques diferents, aquesta cohabitació en què els emmarquen suggereix una identitat existencial. O sigui, que aquí la finezza és ironia. Amb la foto fixa del dormitori compartit potser els polacs ens estan advertint que tots dos s'allotgen i abriguen sota el mateix paraigua.
