L'apunt de Ferran Monegal
Amb l'excepció dels bavosos habituals que han celebrat la trobada delReiambHermida(TVE-1) com si fos l'entrevista del segle, el clam general dels que no combreguen amb rodes de molí apunta que la règia ocasió ha resultat ser d'una inutilitat absoluta. Més encara: un teatre, una comèdia, plena d'autocomplaença i de carregosa alegria, com ahir els vaig advertir des d'aquesta mateixa columna. No obstant, s'ha de ressaltar, distingir, una veu que acaba de sortir ràpidament, una criatura que sempre està atenta a tot el que afecta la monarquia, i que posseeix una intel·ligència extraordinària per reconduir, encarrilar, influir en l'opinió pública sobre la bondat i l'excel·lència de tot el que afecta la règia família. Em refereixo aPilar Urbano, una periodista llestíssima. Ahir a la matinada Tele 5 va posar a la seva disposició la privilegiada plataformaEl gran debateperquè llancés ella la doctrina que ara convé expandir. O sigui, davant la pífia de la trobada a la Zarzuela, interessava reconduir l'assumpte amb celeritat i estructurar un discurs -habilíssim, tot s'ha de dir- que salvés els mobles de palau, encara que s'hagués de sacrificar per fer-ho el company periodistaHermida. Resumim el que va dirPilar Urbano, amb el seu verb sagaç i tremendament astut:«Va ser una ocasió perduda. El Rei no n'ha sortit afavorit. Per entrevistar s'ha de ser impertinent, s'ha de tenir crueltat, s'ha de deixar vampiritzat el personatge, liofilitzar-lo, treure-l'hi tot. No es pot tornar l'esqueller, sencer, al corral. Hermida va tenir reverència, que no no vol dir respecte. Va estar untuós, obsequiós, prosopopeic. Això va allunyar el Monarca. El
