La teva cara em sona, per Ferran Monegal
Fa temps que cultiven aTu cara me suena(Antena 3) un enrojolament, un enamorament molt maco, de la deliciosaAngycap aManel Fuentes. No sabria dir-los si és una passió autèntica o és una estratègia del savi alquimista d'aquest xou,Tinet Rubira, mestre a enlluernar el personal creant flamarades tòrrides que entretenen i agraden molt. En qualsevol cas, tant se val: el joc d'AngyiFuentes ha funcionat la mar de bé. I va cristal·litzar en l'última gala quan van cantar junts, a duo, el tema que van popularitzarFrank Sinatrai la seva fillaNancy, i posteriormentRobbie WilliamsiNicole Kidman:Something Stupid. Quan van acabar, es va projectarAngysobreFuentes i li va estampar una càlida mossegada al llavi inferior, morro contra morro, una filigrana apassionada, que va provocar una enorme simpatia.Fuentes, malgrat el maquillatge, es va quedar com una bombeta encesa, però l'instant aconseguit potser va ser, sense pretendre-ho, el resum del que ha estat aquesta primera temporada deTu cara me suena: un xou extraordinàriament ben construït, que ha entretingut i divertit tota la família. S'accentua, finalment, el patetisme dels talibans que van intentar crucificarFuentes per haver acceptat presentar aquest programa, acusant-lo de ser incompatible amb el seu treball al capdavant d'Els matins de Catalunya Ràdio. Ridícul.
