La cançó de l'estelada.
avant el desassossec del conseller Andreu Mas-Colell, bocabadat perquè els pressupostos econòmics de la Generalitat no quadren, el president Artur Mas es va disposar immediatament a tranquil·litzar-lo. Li va cantar La cançó de l’estelada, una bonica melodia, molt pràctica, que diu: «Quan un problema et fa patir, el millor és tapar-te amb l’estelada. És el nostre truc. Abraçant l’estelada, ja no pringues, ni pateixes, ni res». I desplegant la bandera allà mateix, va cobrir els pressupostos, i el mateix Mas-Colell, i era com fer màgia: els problemes van desaparèixer a l’instant, i el conseller va quedar tranquil·litzat ipso facto. ¡Ahh! Al llarg de la història els usos de la bandera han estat molt variats. El poble, ingenu i il·lusionat, la sol abraçar amb passió, i l’enarbora buscant justícia i llibertat. Certa classe dirigent, en canvi, la utilitza per tapar-se. També s’han donat casos d’utilització com a moneda de canvi: la despleguen per enfervorir les masses, però quan s’asseuen a negociar amb l’enemic la pleguen, i reneguen de qui la vulgui desplegar. ¡Ah! Aquesta última és una variant molt pèrfida. Perverteixen l’ensenya intentant un doble ús: desplegada aquí, i ben plegada quan es tracta de pactar, als altres límits, perquè no aflorin ni es castiguin les misèries personals. La puta i la ramoneta: així es deia abans aquesta doble cara. Els polacs, amb La cançó de l’estelada de Polònia (TV-3), l’han tornat a encertar. Diana.
