Genis de l'astracanada
La comèdia s'ha complert. Els constructors de l'Operació Cochinos (Supervivents, T-5) han acabat la primera part del sainet seguint el pla previst: enviant Rosa Benito a l'oenagé dels mosquits. Van posar una cortina al mig de la selva, entre dues palmeres. A un costat, Amador, amb banyador i barret. A l'altre, Rosa, vestida com si acabés d'aterrar a Eivissa. Van descórrer la cortina. Van fer veure que quedaven sorpresos. «¡Ui, quin ensurt!», va dir ella interpretant el seu paper de meravella. I van procedir al simulacre de retrobament. Rosa, freda i distant, va dir la frase lapidària que li van preparar els guionistes: «T'estimo moltíssim, Amador, però això és afecte, no és amor. Tu al teu lloc i jo al meu». Per la seva part, Amador posava caretes i exclamava desorientat: «Estic com un nen petit amb el cor encongit». I els fabricants de les farinetes van procedir a inserir un rètol que corria per sota de la pantalla i que deia: «Davant les dures paraules de Rosa, Amador està enfonsat». ¡Ahh! Els comediants han estat obedients. La seva interpretació ha aixecat aplaudiments entre els mosquits. Però l'argument era previsible. Segurament repetiran la milonga al plató de Madrid, en la jornada final, d'aquí pocs dies. A aquesta parella li aniran pagant una soldada fabulosa mentre segueixin desunits. Junts i feliços, per a T- 5 no valen un duro.
