tu i jo som tres
Genis de l'astracanada
La comèdia s'ha complert. Els constructors de l'Operació Cochinos (Supervivents, T-5) han acabat la primera part del sainet seguint el pla previst: enviant Rosa Benito a l'oenagé dels mosquits. Van posar una cortina al mig de la selva, entre dues palmeres. A un costat, Amador, amb banyador i barret. A l'altre, Rosa, vestida com si acabés d'aterrar a Eivissa. Van descórrer la cortina. Van fer veure que quedaven sorpresos. «¡Ui, quin ensurt!», va dir ella interpretant el seu paper de meravella. I van procedir al simulacre de retrobament. Rosa, freda i distant, va dir la frase lapidària que li van preparar els guionistes: «T'estimo moltíssim, Amador, però això és afecte, no és amor. Tu al teu lloc i jo al meu». Per la seva part, Amador posava caretes i exclamava desorientat: «Estic com un nen petit amb el cor encongit». I els fabricants de les farinetes van procedir a inserir un rètol que corria per sota de la pantalla i que deia: «Davant les dures paraules de Rosa, Amador està enfonsat». ¡Ahh! Els comediants han estat obedients. La seva interpretació ha aixecat aplaudiments entre els mosquits. Però l'argument era previsible. Segurament repetiran la milonga al plató de Madrid, en la jornada final, d'aquí pocs dies. A aquesta parella li aniran pagant una soldada fabulosa mentre segueixin desunits. Junts i feliços, per a T- 5 no valen un duro.
LETAL HAMBURGUESA .- A casa temem per Chicote (Pesadilla en la cocina, La Sexta). Qualsevol dia l'hauran d'ingressar d'urgència en una clínica. En el capítol de dilluns va visitar La parrilla de Poli, a Aluche. Era tanta la merda, la immundícia i les escombraries que traspuava aquell restaurant, que aquella nit a casa no va sopar ni el canari Papitu. Hi va haver un moment terrible. Chicote va demanar una hamburguesa. La va prémer amb la forquilla. I en sortia una mena de líquid ivorià, lletós, blanquinós. Chicote va preguntar si portava formatge. Li van dir que mai posen formatge a l'hamburguesa. Llavors Chicote es va aixecar d'improvís. Va començar a fer arcades. A convulsionar-se. I va acabar vomitant al vàter com un descosit. ¡Ahh! Estava claríssim: si el que sortia d'aquella pudent hamburguesa no era formatge, ¡és que era pus! Poc després vam veure que arribaven el pare i la mare de Chicote. Ens van dir que era per donar-li una simpàtica sorpresa al seu fill. Jo crec que els pares d'aquest xef van venir per pur ensurt.
