Fígaro, excitat i amb estisores
Aquesta capacitat que téRamon Gener (Òpera en texans, El 33) per a la plasticitat escènica, per a l'impacte televisiu útil, és el que més ens il·lumina i ens subjuga. Sempre aconsegueix il·luminar els ignorants en matèria operística, com el que això escriu. Aquesta setmana, per exemple, ens va fer una sensacional aproximació a l'òpera bufa deRossiniEl barber de Sevilla, peça que ell coneix a fons, perquè la va interpretar, com a baríton, a La Faràndula de Sabadell, el 1999. I és clar, per sublimar la comicitat del barber Fígaro, se'n va anar a veureLluís Llongueras. ¡Ah! Quina excitació li va agafar a l'artista. Així que va tenir assegut elRamona la cadira va començar a agafar-li el cap i, armat amb temibles estisores, exclamava, la mar de teatral:«¡El comte Aguaviva es va poder casar amb Rosina gràcies al barber, gràcies al perruquer!»I li agafava aLlongueras una honra gremialista, una defensa de l'ofici, molt bonica i divertida. O sigui, que gràcies a aquest cop de plasticitat perruquera ens va arribar nítidament el jocós clima que impregna l'obra deRossini.I no sols això, també ens van informar d'un detall gastronòmic d'altura: els famosos canelons rossini els va inventar precisament aquest compositor. Tenen una particularitat que els distingeix: a més de ser canelons molt alegres, porten tòfona.
