Entre criminals psicòpates
La sensibilitat d'algunes cadenes s'atura aquests dies en les cròniques del patiment que Marc Marginedas està publicant a EL PERIÓDICO, i Javier Espinosa a El Mundo. A La Sexta (El intermedio) i a TV-3 (Telenotícies) han reflexionat sobre aquest segrest, i han reproduït fragments de l'entrevista que Mònica Terribas li acaba de fer al Marc a Catalunya Ràdio. Fins ara no podien parlar públicament, ni explicar-ho, perquè encara quedaven companys d'aquest grup de 19 presoners del terrorisme gihadista. Finalment, alguns han sigut alliberats. Altres, assassinats. Ens ha esglaiat particularment a casa el moment en què Marginedas, aturant-se en la tètrica i vil figura d'aquest sanguinari que es fa dir John, el decapitador, advertia: «Aquest psicòpata degollador ha trobat a l'Estat Islàmic un lloc perfecte per materialitzar la seva psicopatia». El que han viscut Marginedas i la resta del grup que ha sobreviscut podria ser objecte de revisió televisiva. M'allunyo expressament de la paraula telesèrie per la càrrega de frivolitat que aquest concepte comporta. No és ficció el que ha viscut Marginedas. Podríem parlar de document-verité, que és com els fundadors de Cahiers du cinéma -Rohmer, Godard, Chabrol, Truffaut...- anomenaven la crua plasmació del que és autèntic.
