Entre criminals psicòpates

La sensibilitat d'algunes cadenes s'atura aquests dies en les cròniques del patiment que Marc Marginedas està publicant a EL PERIÓDICO, i Javier Espinosa a El Mundo. A La Sexta (El intermedio) i a TV-3 (Telenotícies) han reflexionat sobre aquest segrest, i han reproduït fragments de l'entrevista que Mònica Terribas li acaba de fer al Marc a Catalunya Ràdio. Fins ara no podien parlar públicament, ni explicar-ho, perquè encara quedaven companys d'aquest grup de 19 presoners del terrorisme gihadista. Finalment, alguns han sigut alliberats. Altres, assassinats. Ens ha esglaiat particularment a casa el moment en què Marginedas, aturant-se en la tètrica i vil figura d'aquest sanguinari que es fa dir John, el decapitador, advertia: «Aquest psicòpata degollador ha trobat a l'Estat Islàmic un lloc perfecte per materialitzar la seva psicopatia». El que han viscut Marginedas i la resta del grup que ha sobreviscut podria ser objecte de revisió televisiva. M'allunyo expressament de la paraula telesèrie per la càrrega de frivolitat que aquest concepte comporta. No és ficció el que ha viscut Marginedas. Podríem parlar de document-verité, que és com els fundadors de Cahiers du cinéma -Rohmer, Godard, Chabrol, Truffaut...- anomenaven la crua plasmació del que és autèntic.

EMOCIÓ ARTIFICIAL .- Precisament ara mateix ha acabat a Tele 5 la minisèrie Los nuestros. El notable elenc d'intèrprets ha sigut una carta a favor. A favor de l'espectacle, com a telesèrie. I ja sabem que tot espectacle serveix bé a la ficció, però ens allunya d'aquella altra categoria de la qual parlàvem abans: la dimensió de l'autenticitat. Els nens són feliçment salvats del segrest gihadista. Però moren un grapat dels seus salvadors. En els últims minuts d'aquest capítol final, veient la parada de taüts coberts amb la bandera, m'ha vingut al cap aquell tremenda frase que la diputada d'UPyD Irene Lozano va llançar al ministre de Defensa al Congrés: «Zaida podria morir per vostè, però vostè no ha mogut cap dit per ella». És molt probable, gairebé segur, que el ministre ha vist Los nuestros. El que no sé és si s'ha adonat que aquests taüts de ficció, amb militars morts de ficció, a l'Exèrcit real passen seriosament. No sé si haurà comprès el ministre que en la vida de veritat, un d'aquells militars morts podria ser Zaida Cantera.