«El temps passat va ser pitjor»
El debut d'Alaska i Coronas a La 2, agafant el testimoni que van deixar vacant Mara Torres i Joaquín Reyes, ens ha deparat aquesta setmana el retrobament amb Eduard Punset, que potser torna a TVE amb un nou programa. Coronas li va preguntar si el temps, l'edat, condiciona els projectes que els éssers humans puguem tenir. I Punset, amb aquella rialleta de conill savi que té, li va contestar: «Sàpiga que els científics han descobert que entre els 55 anys i els 75 o 80 sorgeix una nova edat. Som l'única espècie que es caracteritza per això. És una edat en què probablement interessa menys el sexe, però en què millora la salut. Cada dia que passa és millor que l'anterior». ¡Ah! A casa sentim una gran veneració per Punset. A mi el que més m'agrada són les gotes d'humor que de tant en tant destil·la en les seves advertències. Això que a partir dels 55 la salut millora és una genialitat humorística de primer ordre. I sobretot, coneixent l'afició que Punset té pel factor sorpresa, és una fenomenal provocació. Aquella cobla de Jorge Manrique per la mort del seu pare, aquell últim vers de la primera estrofa que assevera: «Cualquier tiempo pasado fue mejor», queda completament abolida gràcies a les segones intencions punsetianes. Deixant de banda el factor melancòlic, que sempre és personal i intransferible, que sempre és una il·lusió ingènua i malaltissa, com comprar-se una pinta quan ja no tens cabells, el fet que qualsevol temps passat va ser pitjor és un fet que també constata la Història. I més en aquest país nostre. Tan assilvestrat. Intolerant. Sectari. Intransigent.
