«El temps passat va ser pitjor»

El debut d'Alaska i Coronas a La 2, agafant el testimoni que van deixar vacant Mara Torres i Joaquín Reyes, ens ha deparat aquesta setmana el retrobament amb Eduard Punset, que potser torna a TVE amb un nou programa. Coronas li va preguntar si el temps, l'edat, condiciona els projectes que els éssers humans puguem tenir. I Punset, amb aquella rialleta de conill savi que té, li va contestar: «Sàpiga que els científics han descobert que entre els 55 anys i els 75 o 80 sorgeix una nova edat. Som l'única espècie que es caracteritza per això. És una edat en què probablement interessa menys el sexe, però en què millora la salut. Cada dia que passa és millor que l'anterior». ¡Ah! A casa sentim una gran veneració per Punset. A mi el que més m'agrada són les gotes d'humor que de tant en tant destil·la en les seves advertències. Això que a partir dels 55 la salut millora és una genialitat humorística de primer ordre. I sobretot, coneixent l'afició que Punset té pel factor sorpresa, és una fenomenal provocació. Aquella cobla de Jorge Manrique per la mort del seu pare, aquell últim vers de la primera estrofa que assevera: «Cualquier tiempo pasado fue mejor», queda completament abolida gràcies a les segones intencions punsetianes. Deixant de banda el factor melancòlic, que sempre és personal i intransferible, que sempre és una il·lusió ingènua i malaltissa, com comprar-se una pinta quan ja no tens cabells, el fet que qualsevol temps passat va ser pitjor és un fet que també constata la Història. I més en aquest país nostre. Tan assilvestrat. Intolerant. Sectari. Intransigent.

TOÑI MORENO .- La presentadora d'Entre todos (TVE-1) ha aconseguit un trist repunt d'actualitat. A una jove mare gallega, separada, que amb prou feines pot sobreviure, i que va confessar en el programa que el seu marit li pegava, Toñi li va deixar anar: «Quan passen coses com aquestes, o denuncies o calles per sempre». Aquest comentari ha provocat una gran indignació. En efecte, la frase és nefasta. Toñi va demanar disculpes l'endemà. Com a espectador, no és la desafortunada expressió puntual -ja rectificada- el més preocupant. El més greu és que el programa Entre todos se segueixi impulsant des de la gran TV pública estatal. És un cant a la caritat com a remei, una trampa que està aconseguint que bona part de l'audiència s'oblidi de reclamar justícia i es posi a fer almoina.