El nen del violí
No hi ha discussió: el joveníssimRaúl, de 19 anys, va deixar a tothom petrificat. El jurat, dempeus, completament subjugat, li va dedicar una càlida ovació.Mónica Naranjo anava cridant, extasiada:«¡Al·leluia! ¡Al·leluia!». IRaúl, submergit en aquell aire que sap cultivar, entre simpàtic i tímid, es va deixar bressolar per aquell entusiasme col·lectiu, i somreia. ¡Ahh! Aquest inici de la segona temporada d'El número uno(A-3 TV) ha tingut aquest noi de Coria del Río com a gran protagonista. Tot i ser una primera gala de selecció de candidats,Raúlja va brillar com una gran estrella. Es va presentar amb un aire acurat, mig retro, mig naïf, amb camisa de màniga curta i llacet, i s'acompanyava d'un violí que no era d'atrezzoprecisament, sinó que va demostrar saber-lo tocar amb delicada harmonia. Va cantar un tema dificilíssim,Feeling good, i va saber reinterpretar aquesta peça amb una intensitat, un intimisme, que m'atreveixo a dir que supera de llarg les versions clàssiques deNina Simone oMichael Bublé. O sigui que aquest noi, completament desconegut, neòfit i imberbe en el món de la música, i a qui fins ara només havien escoltat cantar els feligresos de l'Església Evangelista de Coria del Río, ha donat una campanada magnífica i indiscutible.
