El nen del violí

No hi ha discussió: el joveníssimRaúl, de 19 anys, va deixar a tothom petrificat. El jurat, dempeus, completament subjugat, li va dedicar una càlida ovació.Mónica Naranjo anava cridant, extasiada:«¡Al·leluia! ¡Al·leluia!». IRaúl, submergit en aquell aire que sap cultivar, entre simpàtic i tímid, es va deixar bressolar per aquell entusiasme col·lectiu, i somreia. ¡Ahh! Aquest inici de la segona temporada d'El número uno(A-3 TV) ha tingut aquest noi de Coria del Río com a gran protagonista. Tot i ser una primera gala de selecció de candidats,Raúlja va brillar com una gran estrella. Es va presentar amb un aire acurat, mig retro, mig naïf, amb camisa de màniga curta i llacet, i s'acompanyava d'un violí que no era d'atrezzoprecisament, sinó que va demostrar saber-lo tocar amb delicada harmonia. Va cantar un tema dificilíssim,Feeling good, i va saber reinterpretar aquesta peça amb una intensitat, un intimisme, que m'atreveixo a dir que supera de llarg les versions clàssiques deNina Simone oMichael Bublé. O sigui que aquest noi, completament desconegut, neòfit i imberbe en el món de la música, i a qui fins ara només havien escoltat cantar els feligresos de l'Església Evangelista de Coria del Río, ha donat una campanada magnífica i indiscutible.

La resta de la gala ha transcorregut amb una càrrega emocional afegida, una estratègia que coneix béTinet Rubira: la constant interacció dels concursants amb els seus familiars entre el públic. ¡Ahh! La incrustació de primers plans de les mamàs, dels papàs és un recurs molt emotiu. És una forma que cristal·litzi el sentimentalisme, cosa que ajuda a humitejar i fluïdificar l'espectacle. Al final de les actuacions, la presència dels familiars a l'escenari, abraçant les seves criatures i fent-los petons, ha deparat també repunts dereality show, com el pare del primer participant que, al veure que el seu fill era descartat, es va abraçar a ell i li va dir:«No en tenen ni idea». Home, la decepció d'aquest pare és comprensible, però s'ha de dir que el jurat,Mónica Naranjo,Pastora Vega iPitingo(faltavaDavid Bustamante, absent per malaltia), ha sabut jutjar amb cura. Excepte en el cas deJosé Trunchado, que va fer un excel·lent duo amb la seva donaIrene, i li van dir:«Tu el que has de fer és cuidar-la. La llum la té ella»,i el van fer fora del concurs. Relegar-lo al paper d'assistent o cuidador va ser dur.