El bitllet de Ferran Monegal
Se'l disputen les televisions. És natural. La tragèdia -finalment ben resolta- d'Óscar Sánchez, el rentacotxes de Montgat, és una història que té tots els ingredients per ser fagocitada i espremuda als platós. O sigui que a mi em va assaltar una espècie de por quan el vaig veure aparèixer aEl programa de Ana Rosa(T-5). La condició existencial de l'Óscarés tan atractiva com ingènua. Té una manera de ser, una forma d'expressar-se, que es nota que s'entrega obertament. O sigui que el temor era fundat davant una criatura que alberga aquesta franquesa. I és just consignar immediatament que l'entrevista que li va practicar Ana Rosa Quintanava ser d'una gran netedat. Amb tendresa fins i tot. Sense furgar morbosament. Hi va haver instants en què fins i tot, malgrat la duresa de la història, va aparèixer un saníssim sentit de l'humor, desdramatitzador, que va ajudar a humanitzar la trobada. TambéSusanna Griso(A-3 TV) es va referir àmpliament al tema en el seuEspejo público. Va passar una connexió amb Montgat en què l'Óscarli va enviar una simpàtica i emotiva floreta. Referint-se a ella, i als mitjans de comunicació que l'han recolzat, va exclamar:«Donar-vos les gràcies és poc. ¡Us donaria el meu cor, però només en tinc un!». I tinc la satisfacció de certificar que ni l'Ana Rosani laSusannahan escatimat elogis per aquest diari, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, reconeixent que des del principi, des de fa més d'un any i mig, ha estat el motor, el divulgador, l'impulsor, el que ha donat a conèixer al món el tremendo i desequilibrat laberint en què injustament estava immers l'Óscar.Referint-se a l'equip de periodistes d'aquest diari que han fet possible no només el coneixement públic de la història, sinó el seu final feliç, laSusanna deia:«El mèrit que s'hagi acabat la tragèdia de l'Óscar és d'EL PERIÓDICO. I nosaltres, a remolc d'ell, ens hi sumem». ¡Ah! Ha estat bonic, per estrany, aquest reconeixement de la tele.
