El besavi, el roure i la besnéta
Jordi Évole(Salvados, La Sexta) s'ha parat un moment davant de la tàpia del cementiri de Casavieja (Àvila). Allà ha trobat una noia que li ha parlat del seu besavi. Afusellat durant la guerra civil pel bàndol franquista, va ser tirat amb set cossos més a un forat extramurs del cementiri. Ara els besnéts han aconseguit traslladar aquells ossos a l'altre costat de la tàpia, o sigui, dins del cementiri. Els vuit afusellats descansen en una làpida comuna amb els seus noms. I aquesta besnéta va comentar també aÉvoleque havia plantat un roure al forat en què van tirar els cadàvers durant la guerra. Perquè aquest arbret fos com un referent de la memòria històrica. ¡Ah!Jordi Évoleva tenir curiositat per veure el roure. Però al mirar-lo, va quedar decebut i va advertir: «Homeee, aquest arbre està molt escanyolit. L'hauríeu de cuidar». I la besnéta va respondre:«El cuidem. Però n'hi ha que vénen i el tallen. Ve algun salvatge i l'escapça». I després d'una breu pausa, va afegir:«Quan traslladàvem els ossos em van arribar a dir: ¡esteu movent merda! Jo només vaig contestar: això que anomeneu merda, és el meu besavi». Deixo a la seva consideració, amiga lectora, amic lector, el comentari sobre aquesta humil història d'un besavi, un roure, i una besnéta.
