De la tele a la comissaria
Es diu Sergio. Té 20 anys. No és que sigui un noi problemàtic o conflictiu: és un verdader cafre, un violent molt perillós, un salvatge que agredeix la seva mare i el seu padrastre i protagonitza escenes dantesques al seu domicili familiar. El va fer sortir Pedro García Aguado en el seu programa Hermano mayor fa tres setmanes. No ens va escatimar detalls de l'agressivitat de Sergio. Va ser una sessió molt complerta, molt impactant, com ho acostumen a ser totes les que ens ofereix aquest programa últimament, des que Tele 5, la propietària de Cuatro, ha fet prémer l'accelerador de la truculència. Mentre Sergio, en els seus atacs d'ira, feia volar cendrers, trencava portes, estampava contra el terra tot el que enxampava, i literalment acollonia la seva família, García Aguado va assajar sobre ell una teràpia innovadora: presentar-li Pablo Motos. O sigui, un exercici d'aprofitament per partida doble: demostrar que Hermano mayor és el remei ideal per a casos molt bèsties, i de passada fer publicitat per a El hormiguero. I efectivament, al final -com és habitual-, ens van ensenyar que la fera s'havia amansit, i que en aquella família desballestada la felicitat havia renascut. Bé, tres setmanes després Sergio ha tornat a ser notícia: mentre li estava clavant una pallissa a la seva nòvia al mig del carrer, a Burjassot, va ser detingut per dos agents de la Policia Local -que també van ser agredits-, va ser emmanillat, conduït a les dependències policials i tancat, i pròximament, haurà de comparèixer davant el Jutjat de Violència de Gènere de Paterna. Home, els del programa Hermano mayor potser diran que és mala sort el que han tingut amb aquest noi. Però cal preguntar-se, una vegada més, si un programa de televisió d'aquestes característiques és el lloc ideal per tractar aquests casos. Pot ser ideal per guanyar audiència, això és indiscutible; sobretot si segueixen escollint nois i noies de gran violència i salvatgisme. Però això de la televisió entesa com a teràpia curativa, i com a substitutiva de centres mèdics, és una vergonyosa fal·làcia.
