mdrhm4dsxlz6lq24aasuh71100
Aquest matí, al sortir de casa, pensava que un raig immens de sol havia traspassat l’entrada de la nostra escala. Un groc infinit per tot arreu –vidres, parets i terra– envaïa la sortida i impedia avançar. Els dos mossos apostats davant de la porta, somrient, aconsellen sortir per un altre lloc. «Ara vindran els de la científica», comenten... «Cal estar molt segurs de qui ha sigut». ¡Home! –penso– sembla evident, però em callo. Algun dia havia de passar alguna cosa, era clar. Amb aquesta resignació, des de fa més d’un any, els veïns i veïnes d’aquest conjunt de cases de Sant Cugat del Vallès sabíem que, tard o d’hora, tenir entre nosaltresla família del jutge Llarena tindria algun efecte. ¿Pintura? Hauria pogut ser alguna cosa més... Ves a saber.
