La Policia Nacional retira les urnes de l'institut Jaume Balmes
Escric aquest article diumenge al matí. Encara no són les 10. El dia es desperta de plom. De plom el cel. De plom també el mar. Fa hores que a través dels grups de WhatsApp sé d'amics que estan desperts. Protegint escoles, alegrant-se quan els Mossos arriben i se'n van, emocionant-se quan apareixen les urnes. Miro els vídeos que circulen per la xarxa i em refugio en les meves raons, en els meus arguments. Avui, només puc apel·lar a aquests. Penso en el meu amic Fonalleras, en la seva barreja d'emoció, melancolia i tristesa del dia anterior. Si aquest matí ens veiéssim, ens fondríem en una abraçada. Estaria bé. Potser així s'alleujaria aquesta barreja d'emoció, melancolia i tristesa que avui sento.
