la-lder-de-cs-a-catalunya-ins-arrimadas-nega-que-lestat-espanyol-afusells-el-1940-a-llus-companys
Darrere de la fanfarronada indocumentada d’Inés Arrimadas al Parlament s’amaga una interessant teoria sobre l’Estat que hauríem de tenir en compte a l’hora d’analitzar la seva posició en el context polític. Abans de res, un aclariment. Quan Arrimadas distingeix entre Estat i "règim franquista, feixista", s’oblida d’un petit detall. Si l’Estat és bo per definició, que és allà on s’escuda per parlar de l’assassinat de Companys, ¿per què l’Estat bo –és a dir, tots aquells que el representen, com Ciutadans o el PP– no repudien els judicis sumaris del franquisme i, per tant, la condemna a mort de Companys? Si els crims van ser comesos per un grup de facciosos que havien usurpat les virtuts de l’Estat bo, ¿per què no els declaren invàlids i, per tant, preserven la bondat implícita de l’Estat? És fàcil: perquè efectivament els va cometre un Estat que era feixista i que, pel que sembla, almenys en un aquest punt, ho continua sent, ja que assumeix aquelles sentències com a pròpies.
