arrimadas
Ha aixecat certa polseguera el fet que la presidenta de la mesa on va votar Inés Arrimadas es negués a donar-li la mà. Jo mateix, per exemple, vaig fer-ho amb un vocal de la mesa on em tocava votar. Vaig ensenyar la meva documentació, vaig introduir els dos sobres, amb les paperetes que tocaven, dins l’urna i, després, quan ja me n’anava, vaig saludar el vocal. Cal dir que no som amics, sinó saludats, i em va semblar un gest de bona educació i de cordialitat acomiadar-me’n amb una encaixada. Ell, que també em coneix, va pensar el mateix. Després, ell va continuar amb la seva responsabilitat electoral i jo vaig anar a fer un negroni. Ell va cobrar, al final de la jornada, uns 60 euros i jo no, perquè ell va fer front a una responsabilitat cívica, legalment obligatòria, i jo no.
