y2matecom---la complanta dels burgesos oprimits alfonso de vilallonga 340sc9d3iuu 720p
Alfonso de Vilallonga(Barcelona, 1962) té una ironia tirant a vitriòlica, tot i que ell asseguri amb conya dubitativa que no n’hi ha per a tant. Les seves cançons, que tant li deuen a la música de cabaret de Kurt Weill o a la ‘chanson’ estil Jacques Brel, no solen deixar canya dreta. El músic és conegut sobretot per la seva participació en les bandes sonores tant en cine (és un habitual de les pel·lícules d’Isabel Coixet i va guanyar un Goya i un Gaudí gràcies a ‘Blancanieves’ de Pablo Berger) com en teatre. Entre unes i altres, sorgeixen cançons que de vegades es recopilen en treballs i d’altres que no. 'Hors de saison', l’espectacle amb què està començant a girar, és un els primers. La cançó ‘La complanta dels burgesos oprimits’, que acaba de sortir, va per lliure. És un projecte en si mateix, “tota una fita”, com diu el cantautor. Però també, i sobretot, una crítica sardònica a un independentisme de saló: "Hi ha la terra que tremola / i un allau de refugiats / I aquells pobres que pidolen / a la porta del mercat. / Des dels palestins a Gaza / fins als monjos del Tibet. Hi ha les morses islandeses que atonyinen a internet. / Però company, calla i escolta / Perquè això és molt més fotut. Ha esclatat una revolta / a Dinamarca del Sud. / I les nits de lluna plena / que és quan ploren les elits / se sent la cantilena / dels burgesos oprimits".
