the souvenir
En la seva pel·lícula més autobiogràfica fins ara, la britànica Joanna Hogg s’allunya una mica del seu estil cerebral per jugar més amb primers plans o música. Potser per la latència del record, intensifica la seva relació amb el sentiment i el drama, sense que això signifiqui sentimentalisme ni melodrama. La seva càmer continua sent, sobretot, estàtica, però l’anar i venir dels personatges en el pla, el llenguatge del cos o les emocions evocades supuren intensitat, reprimida o no.
