skin
Inspirat en el cas real de Bryon Widner –un cap rapat que va abandonar el supremacisme blanc, i que per a això va haver d’esborrar els tatuatges que li decoraven la cara–, el quart llargmetratge de Guy Nattiv mira d’erigir-se en un text essencial sobre el racisme, però ho fa de manera matussera i superficial; el seu títol resulta d’allò més apropiat –en català, pell– per a una pel·lícula que no transcendeix l’epidermis.
