quisiera que alguien me esperara
Hi ha pel·lícules que tenen tantes ramificacions com el nombre de personatges que hi surten. Tots expliquen, tots tenen alguna cosa per aportar. Al principi aquesta espessa xarxa coral de relacions resulta confusa, ¿quin és el focus? En realitat, no hi ha un epicentre sinó un conjunt d’estats d’ànim que ens porten per la inseguretat, el sentiment de desorientació, la frustració i la culpa.
