prado restauradores jlroca
Una radiografia va revelar que, abans de ‘La comtessa de Chinchón’, Goya havia pintat dos retrats masculins a la mateixa tela. Al retirar els vernissos de ‘Les llances’, va aparèixer un cel de plom a l’obra de Velázquez. I una anàlisi química d’un fragment minúscul de l’‘Adam’ de Durero va delatar que el negre del fons en realitat era una repintada feta segles després sobre la taula original de l’artista. Troballes així estimulen el meticulós treball ‘antiaging’ quotidià de l’equip de restauració del Museu del Prado, un dels més selectes del món, format per químics, biòlegs, historiadors de l’Art i, és clar, restauradors, dones majoritàriament, que aquest any han rebut en equip el Premi Nacional de Restauració i Conservació de Béns Culturals.
