pensamiento critico
La segona pel·lícula com a director de l’actor John Leguizamo conté un missatge valuós, però el vehicula a través d’una altra versió més d’una història que ens sabem de memòria: un grup d’alumnes socialment desfavorits transcendeixen les expectatives –o la falta d’aquestes– que se’ls imposen i aconsegueixen així arribar a dalt de tot gràcies als ensenyaments d’un mentor procliu als mètodes poc ortodoxos. Tot i que els personatges s’inspiren en persones reals –un grup de joves que el 1998 van guanyar el Campionat d’Escacs dels Estats Units–, la tendència de la pel·lícula a sacrificar els matisos psicològics a favor de la recerca de dramatisme impedeix que les seves personalitats i les seves trajectòries transcendeixin els clixés del cine d’iniciació juvenil.
