paul anka
Paul Anka sol explicar que va ser ell qui, d’una manera o d’una altra, va salvarFrank Sinatra de la decadència a finals dels anys 60, quan el brilli-brilli del Rat Pack i dels casinos de Las Vegas eren ja només el record d’una altra era. Al ‘crooner’ d’Ottawa li agradava una cançó de Claude François, ‘Comme d’habitude’, i va decidir adaptar-la a l’anglès perquè la pogués cantar el seu vell amic i mentor. El resultat va ser ‘My way’ i la resta, com s’acostuma a dir, ja és història. Coincidint amb el 50è aniversari del clàssic, Anka ha volgut retre homenatge a Sinatra i al seu immortal repertori fonent-lo amb el seu propi en una gira que dissabte va visitar el Festival de Peralada. Un xou evocador que deixa darrere seu un vibrant rastre de swing, i, sobretot, d’exultant vitalitat. Tancant els ulls i escoltant Anka i la ‘big band’ que l’acompanyava, a estones era fàcil transportar-se des de Peralada al Caesars Palace de Las Vegas en persona.
